La Creació d'un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) [Fitxer informàtic]
/ Marta Pujadas i Garriga ; [dirigida per: Agustí Nieto-Galan, Joan Martínez Alier]
Pujadas i Garriga, Marta2015
Dirigida per: Nieto-Galan, Agustí; Martínez Alier, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2015
1 recurs electrònic
Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió de la història socio-ambiental de la localitat de Flix a la Ribera d'Ebre (Catalunya), i avalua els costos ambientals de la Sociedad Electroquímica de Flix (EQF), la indústria química que ha dominat l'activitat econòmica de la vila durant més d'un segle. Fundada l'any 1897, fou la primera empresa química espanyola en produir clor i sosa càustica pel mètode electrolític. Al llarg del segle ha donat feina a una part important de la població. Als anys 1960s, moment en què el nombre d'habitants de Flix superava els 5.000, gairebé una quarta part de la població activa treballava a la fàbrica. Durant les primeres dècades del segle XX, personal amb elevada formació tècnica procedent de l'empresa mare Chemische Fabrik Elektron Griesheim es traslladaren a viure a Flix creant una colònia industrial aïllada i autosuficient, que imposà la coexistència de dues comunitats diferenciades: la d'operaris, gent local residents al nucli antic i la de tècnics i directius, de nacionalitat fonamentalment germànica, instal·lats a la colònia. Als anys 1940s l'activitat de l'electroquímica s'anà diversificant cap a la fabricació de productes organoclorats (pesticides, PCBs, CFCs, etc.), provocant que la matriu de substàncies residuals alliberades al medi assolís, als anys 1960s, una elevada complexitat. El tancament del riu a l'alçada de la fàbrica per a la construcció d'una central hidroelèctrica l'any 1945 comportà que els fangs residuals, abocats a l'aigua sense tractament previ, s'anessin dipositant a l'embassament davant la fàbrica. La substitució de la tecnologia del clor per cel·les de mercuri en la mateixa època comportà també la seva acumulació al sòl, els sediments i l'atmosfera. Finalment, als anys 1970s, la inauguració d'una planta de fosfat bicàlcic comportaria un impacte radiològic sobre els fangs acumulats a l'embassament. Com a resultat, els elevats nivells de contaminació presents a l'entorn de Flix han impactat durant dècades el medi i la salut de la població. L'any 2003 una sentència judicial condemnava l'empresa per delicte ambiental. Tanmateix, aquesta no ha reconegut ni els impactes produïts, ni els passius ambientals generats, i que han estat estimats en aquesta recerca de l'ordre de 400 a 500 milions _. Tot i l'existència d'algunes veus crítiques al llarg del segle i la consciència que l'activitat de la química no podia ser innòcua, s'ha imposat entre la població la visió col·lectiva de la millora en el benestar individual produït per poder treballar a la fàbrica. La població ha tendit a considerar que els impactes a llarg termini sobre la salut i el medi quedaven compensats pels beneficis econòmics generats a curt termini. Com a conseqüència no ha existit un sindicalisme ambientalista i gairebé no hi ha hagut reclamacions per qüestions ambientals fins que el perill de tancament de la fàbrica i la pèrdua de llocs de treball als anys 1990s, i especialment l'any 2013, no es feu evident. La recerca plantejada en aquesta tesi té per objectiu realitzar l'anàlisi històric dels processos que han provocat l'acumulació d'un important volum d'impactes ambientals a l'entorn de Flix i la seva població, així com l'anàlisi de les responsabilitats sobre aquests danys. Fent ús de l'economia ecològica, la tesi analitza les repercussions de la seva distribució entre la població, les administracions públiques i l'empresa en últim terme, obligada a assumir menys de 10 milions _ per la restauració de l'embassament.
